L´Ajuntament de La Seu d´Urgell estudia la col.locació de càmeres de videovigilància a la nova plaça Joan Sansa


L’Ajuntament de la Seu d’Urgell presentarà en breu davant la Junta de Govern una proposta per la instal·lació de càmeres de videovigilància a la nova plaça Joan Sansa com a mètode preventiu que garanteixi el bon ús d’aquest nou espai urbà.
La plaça Joan Sansa, que actualment es troba en la recta final de les obres de reurbanització, ha patit darrerament algun acte incívic en hores que no s’hi treballa. Un exemple ha estat aquest mateix a cap de setmana on uns desconeguts van penjar a una cistella de bàsquet d’aquesta plaça una estructura metàl·lica. Així mateix, també s’ha hagut d’advertir i fer fora per part de la Policia Local a moltes persones per ocupar aquest espai que encara no està obert al públic. Es tracta de persones que han saltat la tanca perimetral de l’obra per accedir-hi. L’equip de govern ja va plantejar aquesta proposta davant tots els grups municipals a principis de la setmana passada, i que avui mateix l’alcalde ha anunciat que ho portarà a la junta de govern. La plaça és un espai molt gran, amb molts equipaments per al lleure, els quals tindran una normativa d’ús que cal assegurar que tothom els compleixi.

Article d´opinió de Joan Barrera, regidor per Compromís X La Seu a l´Ajuntament urgellenc.

Envia´ns el teu article d´opinió a lesmesures@gmail.com

L’Hospital de La Seu

L’hospital de La Seu apareix referenciat per primera vegada al segle XI, l’any 1059, formant part d'un conjunt de construccions a l'entorn de la Catedral, construïda per Sant Ermengol.
Al segle XIII l’hospital es divideix en dues institucions paral·leles. Per una banda l’hospital dels capellans, depenent del capítol, limitat al servei dels eclesiàstics. Per altra banda, hi havia l’hospital de la ciutat, dirigit i administrat per laics de La Seu.
Finalment, al segle XV, en quedar petit l’hospital laic existent, es va decidir construir un nou hospital al costat de l’església de Santa Eulàlia. Aleshores, es va decidir la fusió dels dos hospitals i es va crear, per primera vegada, un model de gestió conjunta entre els representants de la ciutat i els capitulars.
Aquesta va ser la llavor de l’actual Hospital de la Seu, anomenat Fundació Sant Hospital, i del seu model de gestió. En l’actualitat, el seu òrgan de govern està dirigit, bàsicament, per polítics locals, representants de la Generalitat i representants eclesiàstics urgellencs, presidit per l’alcalde de la Seu d’Urgell.
Per analitzar el nostre Hospital, cal tenir en compte dos aspectes importants: el territori i les retallades sanitàries dels últims anys.
Com tots sabem, el nostre territori és molt extens i amb poca població. L’Alt Urgell té un 4,51% de superfície i un 0,27% de població respecte Catalunya. Des d’aquest aspecte, s’ha de tenir en compte que l’Hospital de La Seu és quelcom més que un hospital d’una ciutat, és un “Hospital de Muntanya”. Per tant, no pot ésser tractat d’igual manera que qualsevol altre centre hospitalari d’una gran ciutat.
El segon aspecte important a tenir en compte és la profunda crisi que hem viscut des de l’any 2008. Arrel d’aquesta crisi, el Govern de la Generalitat, de Convergència i Unió, va dur a terme una important retallada del pressupost de la sanitat pública catalana que va afectar de forma molt dura al servei ofert.
Al nostre Hospital, quines han estat aquestes retallades? Durant els darrers anys, hi ha hagut una rebaixa constant del pressupost. El pressupost del Servei Català de la Salut (SCS), organisme públic depenent de la Generalitat, segons dades oficials de la FSH, ha passat de 14.512.165,93 euros, l’any 2009, a 12.085.855,97 euros l’any 2015 (l’últim any auditat). Aquestes dades indiquen una retallada del 16,72% dels diners.
Aquesta retallada, com ha afectat a l’Hospital de la Seu?
La primera i més important afectació ha estat la disminució del personal: gairebé 20 llocs de treball han desaparegut (metges, infermeres, auxiliars...). Així, als torns de nit o de cap de setmana, el servei és de mínims i, per tant, malgrat tota la dedicació i voluntarietat del personal ,es redueix la qualitat de tracte al malalt i provoca situacions d’estrès als treballadors.
En aquest context, cal recordar el tancament de 15 llits hospitalaris de la segona planta.
Aquesta decisió ha comportat un augment de derivacions a Lleida i Barcelona. Aquestes derivacions han passat d’un 23,21% l’any 2006, fins a un 30,82% l’any 2015, és a dir, han augmentat un 32,79% les derivacions en 10 anys.
Les derivacions hospitalàries es justifiquen quan la patologia del malalt requereix una atenció especialitzada o molt greu o s’ha de fer alguna prova molt específica que no es pot fer al nostre hospital. Ara bé, la derivació més generalitzada, provocada per manca de recursos i per la pròpia política dels gestors, no és acceptable.
En una visita del conseller de Salut de la Generalitat fa pocs mesos, l’Honorable Sr. Toni Comín va comentar que les derivacions són positives perquè el que es busca és una millor qualitat en el tractament. Si és així, per què no derivar un 50% o un 100%? La resposta és òbvia.
Un altre dels efectes que han tingut les retallades en l’hospital és una disminució de la quantitat, freqüència i qualitat dels serveis oferts a l’Hospital de La Seu. Segons les mateixes dades de la Generalitat (catsalut.gencat.cat), s’han perdut vàries especialitats: hematologia cirurgia vascular i dermatologia. Hi ha altres especialitats de les que s’encarreguen metges que no són especialistes. D’igual manera, s’han reduït les freqüències de consultes.
Més enllà de les dades fredes, s’ha de mirar la vessant humana de l’hospital. Els malalts no són simples usuaris, són persones. Les derivacions comporten desplaçaments, no només per als malalts que han de marxar cap a Lleida i Barcelona, majoritàriament, sinó també per als seus familiars, amb les molèsties, desgast físic i despeses econòmiques que això els comporta.
Per tant, s’ha d’exigir als dirigents de l’hospital de La Seu que tinguin una política clara, una direcció definida cap a on es vol anar amb la sanitat pública a la nostra ciutat i a la nostra comarca. Volem un gerent compartit amb l’hospital de Tremp o volem un gerent a temps complert com es mereix el nostre hospital? Volem apostar per una sanitat pública de qualitat o volem seguir desmantellant els serveis i les especialitats i anar augmentant les derivacions?
La crisi sembla que comença a esvair-se. Per tant, ara més que mai s’ha de lluitar per recuperar els diners perduts i augmentar així la qualitat dels serveis del nostre hospital. No ens podem quedar enrere.

Joan Barrera i Aranda
Regidor de Compromís X La Seu i conseller comarcal de l’Alt Urgell

Article d´opinió de Joan Barrera, regidor per Compromís X La Seu a l´Ajuntament urgellenc.

Envia´ns el teu article d´opinió a lesmesures@gmail.com

L’Hospital de La Seu

L’hospital de La Seu apareix referenciat per primera vegada al segle XI, l’any 1059, formant part d'un conjunt de construccions a l'entorn de la Catedral, construïda per Sant Ermengol.
Al segle XIII l’hospital es divideix en dues institucions paral·leles. Per una banda l’hospital dels capellans, depenent del capítol, limitat al servei dels eclesiàstics. Per altra banda, hi havia l’hospital de la ciutat, dirigit i administrat per laics de La Seu.
Finalment, al segle XV, en quedar petit l’hospital laic existent, es va decidir construir un nou hospital al costat de l’església de Santa Eulàlia. Aleshores, es va decidir la fusió dels dos hospitals i es va crear, per primera vegada, un model de gestió conjunta entre els representants de la ciutat i els capitulars.
Aquesta va ser la llavor de l’actual Hospital de la Seu, anomenat Fundació Sant Hospital, i del seu model de gestió. En l’actualitat, el seu òrgan de govern està dirigit, bàsicament, per polítics locals, representants de la Generalitat i representants eclesiàstics urgellencs, presidit per l’alcalde de la Seu d’Urgell.
Per analitzar el nostre Hospital, cal tenir en compte dos aspectes importants: el territori i les retallades sanitàries dels últims anys.
Com tots sabem, el nostre territori és molt extens i amb poca població. L’Alt Urgell té un 4,51% de superfície i un 0,27% de població respecte Catalunya. Des d’aquest aspecte, s’ha de tenir en compte que l’Hospital de La Seu és quelcom més que un hospital d’una ciutat, és un “Hospital de Muntanya”. Per tant, no pot ésser tractat d’igual manera que qualsevol altre centre hospitalari d’una gran ciutat.
El segon aspecte important a tenir en compte és la profunda crisi que hem viscut des de l’any 2008. Arrel d’aquesta crisi, el Govern de la Generalitat, de Convergència i Unió, va dur a terme una important retallada del pressupost de la sanitat pública catalana que va afectar de forma molt dura al servei ofert.
Al nostre Hospital, quines han estat aquestes retallades? Durant els darrers anys, hi ha hagut una rebaixa constant del pressupost. El pressupost del Servei Català de la Salut (SCS), organisme públic depenent de la Generalitat, segons dades oficials de la FSH, ha passat de 14.512.165,93 euros, l’any 2009, a 12.085.855,97 euros l’any 2015 (l’últim any auditat). Aquestes dades indiquen una retallada del 16,72% dels diners.
Aquesta retallada, com ha afectat a l’Hospital de la Seu?
La primera i més important afectació ha estat la disminució del personal: gairebé 20 llocs de treball han desaparegut (metges, infermeres, auxiliars...). Així, als torns de nit o de cap de setmana, el servei és de mínims i, per tant, malgrat tota la dedicació i voluntarietat del personal ,es redueix la qualitat de tracte al malalt i provoca situacions d’estrès als treballadors.
En aquest context, cal recordar el tancament de 15 llits hospitalaris de la segona planta.
Aquesta decisió ha comportat un augment de derivacions a Lleida i Barcelona. Aquestes derivacions han passat d’un 23,21% l’any 2006, fins a un 30,82% l’any 2015, és a dir, han augmentat un 32,79% les derivacions en 10 anys.
Les derivacions hospitalàries es justifiquen quan la patologia del malalt requereix una atenció especialitzada o molt greu o s’ha de fer alguna prova molt específica que no es pot fer al nostre hospital. Ara bé, la derivació més generalitzada, provocada per manca de recursos i per la pròpia política dels gestors, no és acceptable.
En una visita del conseller de Salut de la Generalitat fa pocs mesos, l’Honorable Sr. Toni Comín va comentar que les derivacions són positives perquè el que es busca és una millor qualitat en el tractament. Si és així, per què no derivar un 50% o un 100%? La resposta és òbvia.
Un altre dels efectes que han tingut les retallades en l’hospital és una disminució de la quantitat, freqüència i qualitat dels serveis oferts a l’Hospital de La Seu. Segons les mateixes dades de la Generalitat (catsalut.gencat.cat), s’han perdut vàries especialitats: hematologia cirurgia vascular i dermatologia. Hi ha altres especialitats de les que s’encarreguen metges que no són especialistes. D’igual manera, s’han reduït les freqüències de consultes.
Més enllà de les dades fredes, s’ha de mirar la vessant humana de l’hospital. Els malalts no són simples usuaris, són persones. Les derivacions comporten desplaçaments, no només per als malalts que han de marxar cap a Lleida i Barcelona, majoritàriament, sinó també per als seus familiars, amb les molèsties, desgast físic i despeses econòmiques que això els comporta.
Per tant, s’ha d’exigir als dirigents de l’hospital de La Seu que tinguin una política clara, una direcció definida cap a on es vol anar amb la sanitat pública a la nostra ciutat i a la nostra comarca. Volem un gerent compartit amb l’hospital de Tremp o volem un gerent a temps complert com es mereix el nostre hospital? Volem apostar per una sanitat pública de qualitat o volem seguir desmantellant els serveis i les especialitats i anar augmentant les derivacions?
La crisi sembla que comença a esvair-se. Per tant, ara més que mai s’ha de lluitar per recuperar els diners perduts i augmentar així la qualitat dels serveis del nostre hospital. No ens podem quedar enrere.

Joan Barrera i Aranda
Regidor de Compromís X La Seu i conseller comarcal de l’Alt Urgell

Article d´opinió de Joan Barrera, regidor per Compromís X La Seu a l´Ajuntament urgellenc.

Envia´ns el teu article d´opinió a lesmesures@gmail.com

L’Hospital de La Seu

L’hospital de La Seu apareix referenciat per primera vegada al segle XI, l’any 1059, formant part d'un conjunt de construccions a l'entorn de la Catedral, construïda per Sant Ermengol.
Al segle XIII l’hospital es divideix en dues institucions paral·leles. Per una banda l’hospital dels capellans, depenent del capítol, limitat al servei dels eclesiàstics. Per altra banda, hi havia l’hospital de la ciutat, dirigit i administrat per laics de La Seu.
Finalment, al segle XV, en quedar petit l’hospital laic existent, es va decidir construir un nou hospital al costat de l’església de Santa Eulàlia. Aleshores, es va decidir la fusió dels dos hospitals i es va crear, per primera vegada, un model de gestió conjunta entre els representants de la ciutat i els capitulars.
Aquesta va ser la llavor de l’actual Hospital de la Seu, anomenat Fundació Sant Hospital, i del seu model de gestió. En l’actualitat, el seu òrgan de govern està dirigit, bàsicament, per polítics locals, representants de la Generalitat i representants eclesiàstics urgellencs, presidit per l’alcalde de la Seu d’Urgell.
Per analitzar el nostre Hospital, cal tenir en compte dos aspectes importants: el territori i les retallades sanitàries dels últims anys.
Com tots sabem, el nostre territori és molt extens i amb poca població. L’Alt Urgell té un 4,51% de superfície i un 0,27% de població respecte Catalunya. Des d’aquest aspecte, s’ha de tenir en compte que l’Hospital de La Seu és quelcom més que un hospital d’una ciutat, és un “Hospital de Muntanya”. Per tant, no pot ésser tractat d’igual manera que qualsevol altre centre hospitalari d’una gran ciutat.
El segon aspecte important a tenir en compte és la profunda crisi que hem viscut des de l’any 2008. Arrel d’aquesta crisi, el Govern de la Generalitat, de Convergència i Unió, va dur a terme una important retallada del pressupost de la sanitat pública catalana que va afectar de forma molt dura al servei ofert.
Al nostre Hospital, quines han estat aquestes retallades? Durant els darrers anys, hi ha hagut una rebaixa constant del pressupost. El pressupost del Servei Català de la Salut (SCS), organisme públic depenent de la Generalitat, segons dades oficials de la FSH, ha passat de 14.512.165,93 euros, l’any 2009, a 12.085.855,97 euros l’any 2015 (l’últim any auditat). Aquestes dades indiquen una retallada del 16,72% dels diners.
Aquesta retallada, com ha afectat a l’Hospital de la Seu?
La primera i més important afectació ha estat la disminució del personal: gairebé 20 llocs de treball han desaparegut (metges, infermeres, auxiliars...). Així, als torns de nit o de cap de setmana, el servei és de mínims i, per tant, malgrat tota la dedicació i voluntarietat del personal ,es redueix la qualitat de tracte al malalt i provoca situacions d’estrès als treballadors.
En aquest context, cal recordar el tancament de 15 llits hospitalaris de la segona planta.
Aquesta decisió ha comportat un augment de derivacions a Lleida i Barcelona. Aquestes derivacions han passat d’un 23,21% l’any 2006, fins a un 30,82% l’any 2015, és a dir, han augmentat un 32,79% les derivacions en 10 anys.
Les derivacions hospitalàries es justifiquen quan la patologia del malalt requereix una atenció especialitzada o molt greu o s’ha de fer alguna prova molt específica que no es pot fer al nostre hospital. Ara bé, la derivació més generalitzada, provocada per manca de recursos i per la pròpia política dels gestors, no és acceptable.
En una visita del conseller de Salut de la Generalitat fa pocs mesos, l’Honorable Sr. Toni Comín va comentar que les derivacions són positives perquè el que es busca és una millor qualitat en el tractament. Si és així, per què no derivar un 50% o un 100%? La resposta és òbvia.
Un altre dels efectes que han tingut les retallades en l’hospital és una disminució de la quantitat, freqüència i qualitat dels serveis oferts a l’Hospital de La Seu. Segons les mateixes dades de la Generalitat (catsalut.gencat.cat), s’han perdut vàries especialitats: hematologia cirurgia vascular i dermatologia. Hi ha altres especialitats de les que s’encarreguen metges que no són especialistes. D’igual manera, s’han reduït les freqüències de consultes.
Més enllà de les dades fredes, s’ha de mirar la vessant humana de l’hospital. Els malalts no són simples usuaris, són persones. Les derivacions comporten desplaçaments, no només per als malalts que han de marxar cap a Lleida i Barcelona, majoritàriament, sinó també per als seus familiars, amb les molèsties, desgast físic i despeses econòmiques que això els comporta.
Per tant, s’ha d’exigir als dirigents de l’hospital de La Seu que tinguin una política clara, una direcció definida cap a on es vol anar amb la sanitat pública a la nostra ciutat i a la nostra comarca. Volem un gerent compartit amb l’hospital de Tremp o volem un gerent a temps complert com es mereix el nostre hospital? Volem apostar per una sanitat pública de qualitat o volem seguir desmantellant els serveis i les especialitats i anar augmentant les derivacions?
La crisi sembla que comença a esvair-se. Per tant, ara més que mai s’ha de lluitar per recuperar els diners perduts i augmentar així la qualitat dels serveis del nostre hospital. No ens podem quedar enrere.

Joan Barrera i Aranda
Regidor de Compromís X La Seu i conseller comarcal de l’Alt Urgell

Imatges de la Diada de Sant Jordi celebrada avui al passeig Joan Brudieu de La Seu d´Urgell, que ha comptat amb visitants de renom com l´exjugador del Barça Julio Alberto, que ha presentat el seu nou llibre a l´estand de la Penya Barcelonista urgellenca.

Imatges de la Diada de Sant Jordi celebrada avui al passeig Joan Brudieu de La Seu d´Urgell, que ha comptat amb visitants de renom com l´exjugador del Barça Julio Alberto, que ha presentat el seu nou llibre a l´estand de la Penya Barcelonista urgellenca.

Imatges de la Diada de Sant Jordi celebrada avui al passeig Joan Brudieu de La Seu d´Urgell, que ha comptat amb visitants de renom com l´exjugador del Barça Julio Alberto, que ha presentat el seu nou llibre a l´estand de la Penya Barcelonista urgellenca.

Bon dia, el passeig Joan Brudieu de La Seu d' Urgell ja s' està preparant per commemorar la festivitat d'avui! Bona Diada de Sant Jordi a tothom

Bon dia, el passeig Joan Brudieu de La Seu d' Urgell ja s' està preparant per commemorar la festivitat d'avui! Bona Diada de Sant Jordi a tothom

Bon dia, el passeig Joan Brudieu de La Seu d' Urgell ja s' està preparant per commemorar la festivitat d'avui! Bona Diada de Sant Jordi a tothom