ERC deixa de formar part de l´equip de Govern del Consell Comarcal de l´Alt Urgell

El grup comarcal d’ERC al Consell Comarcal de l’Alt Urgell ha decidit sortir del govern de l’ens supramunicipal a partir d’avui mateix. En una reunió celebrada amb militants, consellers comarcals i alcaldes de la comarca, el vicepresident del Consell Comarcal, Francesc Viaplana, va expressar la intenció de dimitir d’aquest càrrec. Finalment la decisió que es va adoptar, per unanimitat dels assistents, va ser la de que tot el grup comarcal d’ERC deixés de formar part del govern d’aquesta institució.
Els motius que han portat al grup a prendre la decisió són diversos. Per una banda, es discrepa d’algunes maneres de fer del president. Tot i que es considera que en una institució presidencialista com és el Consell Comarcal, potser aquestes maneres de fer són les habituals, aquestes en tot cas no són compartides per la formació republicana. Les discrepàncies no fan referència a l’acció de govern, i es vol reconèixer la bona feina que es fa des de moltes àrees, ni són discrepàncies personals amb el president, són desavinences en el dia a dia de la política, com la manera d’entendre un govern de 16 consellers comarcals, del que se’n podria treure molt més rendiment.
La formació entén el Consell Comarcal com un punt de mancomunació de serveis pels municipis, funció que es reconeix que es fa, però considera que cal disminuir el volum polític de la institució, i per aquest motiu, i "un cop conegut de primera mà durant aquest any i mig ERC no vol continuar participant-hi". Aquesta postura es va defensar nítidament a l’assemblea celebrada a Tremp on es debatia el futur dels governs locals.
L’entrada al govern del grup d’ERC al Consell Comarcal va ser motivada degut a que totes les alcaldies de la comarca van recaure en les passades eleccions municipals a ERC o CiU, i es considerava doncs, que seria beneficiós per a la totalitat dels municipis de la comarca, que l’ens fos governat per ambdues formacions, però després d’un any i mig de govern i conèixer el dia a dia del funcionament polític d’aquest ens, la formació republicana ha decidit sortir del govern.

El Karate Tradicional Pirineus aconsegueix 3 podis al Campionat de Catalunya

Grans resultats del Karate Tradicional Pirineus al Campionat de Catalunya disputat el cap de setmana passat a Reus. El club urgellenc va obtenir tres podis i va acabar 6è a la classificació de clubs. Els podis els van aconseguir Ylenia Jiménez, que va ser la campiona en kata aleví femení; Bernat Vilà, campió en kata infantil masculí i 3r en kumite infantil masculí +40 kg; i Andrea Seijas, que va pujar al tercer calaix del podi en kata infantil femení. Els tres medallistes de la Seu participaran als entrenaments de la preselecció estatal i optaran a prendre part en el proper Campionat d´Espanya infantil que tindrà lloc els dies 1 i 2 d´abril a Còrdova.

El Karate Tradicional Pirineus aconsegueix 3 podis al Campionat de Catalunya

Grans resultats del Karate Tradicional Pirineus al Campionat de Catalunya disputat el cap de setmana passat a Reus. El club urgellenc va obtenir tres podis i va acabar 6è a la classificació de clubs. Els podis els van aconseguir Ylenia Jiménez, que va ser la campiona en kata aleví femení; Bernat Vilà, campió en kata infantil masculí i 3r en kumite infantil masculí +40 kg; i Andrea Seijas, que va pujar al tercer calaix del podi en kata infantil femení. Els tres medallistes de la Seu participaran als entrenaments de la preselecció estatal i optaran a prendre part en el proper Campionat d´Espanya infantil que tindrà lloc els dies 1 i 2 d´abril a Còrdova.

El Karate Tradicional Pirineus aconsegueix 3 podis al Campionat de Catalunya

Grans resultats del Karate Tradicional Pirineus al Campionat de Catalunya disputat el cap de setmana passat a Reus. El club urgellenc va obtenir tres podis i va acabar 6è a la classificació de clubs. Els podis els van aconseguir Ylenia Jiménez, que va ser la campiona en kata aleví femení; Bernat Vilà, campió en kata infantil masculí i 3r en kumite infantil masculí +40 kg; i Andrea Seijas, que va pujar al tercer calaix del podi en kata infantil femení. Els tres medallistes de la Seu participaran als entrenaments de la preselecció estatal i optaran a prendre part en el proper Campionat d´Espanya infantil que tindrà lloc els dies 1 i 2 d´abril a Còrdova.

L'Agència Catalana de l'Aigua investiga possibles abocaments incontrolats de residus a la conca del riu Segre


Inspectors de l’agència s’encarreguen de localitzar-los i d’encarregar a una empresa especialitzada la retirada de deixalles per recuperar l’estat inicial del medi hídric

La passada setmana s’han retirat 500 quilos de deixalles al terme municipal de Torres de Segre



L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està duent a terme una sèrie d’inspeccions a la conca del riu Segre per detectar possibles abocaments incontrolats de deixalles. La motivació d’aquests treballs consisteix en intentar localitzar els possibles infractors i en recollir els residus que s’hi hagin pogut abocar.
La passada setmana, els inspectors de l’agència han detectat un abocador il·legal a Torres de Segre, al Segrià, on s’hi ha trobat restes de residus urbans, entre ells plàstics, garrafes, així com restes de materials per a la construcció. En total, s’han retirat 500 quilos.
Es preveu seguir fent inspeccions per la conca i es procedirà a actuar en aquells punts on es detecti presència de residus mitjançant una empresa de recollida i gestió.

L'Agència Catalana de l'Aigua investiga possibles abocaments incontrolats de residus a la conca del riu Segre


Inspectors de l’agència s’encarreguen de localitzar-los i d’encarregar a una empresa especialitzada la retirada de deixalles per recuperar l’estat inicial del medi hídric

La passada setmana s’han retirat 500 quilos de deixalles al terme municipal de Torres de Segre



L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està duent a terme una sèrie d’inspeccions a la conca del riu Segre per detectar possibles abocaments incontrolats de deixalles. La motivació d’aquests treballs consisteix en intentar localitzar els possibles infractors i en recollir els residus que s’hi hagin pogut abocar.
La passada setmana, els inspectors de l’agència han detectat un abocador il·legal a Torres de Segre, al Segrià, on s’hi ha trobat restes de residus urbans, entre ells plàstics, garrafes, així com restes de materials per a la construcció. En total, s’han retirat 500 quilos.
Es preveu seguir fent inspeccions per la conca i es procedirà a actuar en aquells punts on es detecti presència de residus mitjançant una empresa de recollida i gestió.

L'Agència Catalana de l'Aigua investiga possibles abocaments incontrolats de residus a la conca del riu Segre


Inspectors de l’agència s’encarreguen de localitzar-los i d’encarregar a una empresa especialitzada la retirada de deixalles per recuperar l’estat inicial del medi hídric

La passada setmana s’han retirat 500 quilos de deixalles al terme municipal de Torres de Segre



L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està duent a terme una sèrie d’inspeccions a la conca del riu Segre per detectar possibles abocaments incontrolats de deixalles. La motivació d’aquests treballs consisteix en intentar localitzar els possibles infractors i en recollir els residus que s’hi hagin pogut abocar.
La passada setmana, els inspectors de l’agència han detectat un abocador il·legal a Torres de Segre, al Segrià, on s’hi ha trobat restes de residus urbans, entre ells plàstics, garrafes, així com restes de materials per a la construcció. En total, s’han retirat 500 quilos.
Es preveu seguir fent inspeccions per la conca i es procedirà a actuar en aquells punts on es detecti presència de residus mitjançant una empresa de recollida i gestió.

Article d´Opinió de Joan Barrera, regidor de Compromís X La Seu a l´Ajuntament de la Seu d´Urgell.

Envia´ns el teu article d´opinió a lesmesures@gmail.com

La discriminació positiva territorial

El 4 de març del 2016, el president de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Carles Puigdemont, va visitar la nostra ciutat, La Seu d’Urgell, i durant el discurs que va fer a la sala de plens del nostre ajuntament, entre altres promeses, va dir que el nostre territori necessita una “discriminació positiva” per a millorar els nostres serveis i infraestructures.
Pel fruit, es coneixen els arbres. El 12 de febrer del 2016 es va inaugurar a Barcelona el tram de L9 del metro que va des de l’aeroport del Prat fins a Zona Universitària amb un cost de quasi bé 3.000 milions d’euros, mentre que només fa uns mesos van tornar a caure pedres a la C-14 a l’alçada de Tres Ponts posant en risc la seguretat dels usuaris perquè no s’ha apostat, fins ara, sembla, per la construcció del Túnel del Tres Ponts que costarà uns 40 milions d’euros (un 1,33% del cost d’un sol tram de la L9).
Com s’ha arribat a aquesta situació? L’explicació és clara i senzilla: la comarca de l’Alt Urgell ha patit unes retallades en inversió molt grans al llarg dels anys.

Les dades indiquen que entre l’any 2007 i l’any 2017, amb el pressupost proposat per Junts X Sí, hi ha hagut una retallada d’un 75% d’inversió de la Generalitat. D’aquesta manera s’ha passat de 11.167.377 euros als 2.830.084 per aquest any, dels quals es preveuen destinar 353.000 euros més a l’aeroport de La Seu – Andorra, tenint en compte que totes les Inversiones realitzades, fins el moment, no han donat cap resultat positiu.
Aquestes dades esfereïdores no fan més que mostrar la política que duu a terme el govern de la Generalitat de Catalunya pel que fa al nostre territori de l’Alt Urgell i, en general, a l’Alt Pirineu i l’Aran.
No cal recordar el dèficit en infraestructures que pateixen l’Alt Urgell, el Pirineu i l’Aran en carreteres, moltes d’elles perilloses; dèficit en transport públic, poca freqüència d’autobusos, estacions obsoletes, etc.
El territori pirinenc és un territori molt extens i poc poblat, però si es vol tenir cohesió territorial, cal fer inversions decidides. Així doncs, què presenten els pressupostos per a l’any 2017? La província de Lleida seguirà a la cua de la inversió pública amb una disminució del 6%, i serà l’únic lloc de Catalunya, a banda de l’àrea metropolitana, on baixen les inversions. Al Pirineu pujarà un 17%, però és on menys augmentarà. Per tant, si s’aproven els pressupostos, com sembla que es farà, ja s’acumularia una davallada del 86% en inversions a l’àmbit de Ponent i del 73% al Pirineu i l’Aran. Seran així els territoris de Catalunya on més hauran baixat les inversions en els darrers sis anys.
L’exemple més clar és la partida destinada per al túnel de Tres Ponts al pressupost del 2017: 3.568 €. Aquesta xifra és totalment ridícula per a una obra que és totalment imprescindible per a la nostra comarca. Això és apostar pel territori?
L’any 1932, Joaquim Amat-Piniella, escriptor i polític català que entre el 1945 i el 1946 s’establia a Sant Julià de Lòria fugint de la repressió després de ser alliberat del camp d’extermini nazi de Mathausen, va escriure al diari manresà El Dia: “Per a alguns d’ells [polítics], Barcelona és tot Catalunya. Les comarques no són més que derivacions burocràtiques del nucli de població més important, entronitzat en monopolitzador de la capacitat intel·lectual i situat en una posició hegemònica que té més de fictícia que de real”.
L’any 2017, 85 anys després, encara segueix molt vigent aquesta cita perquè res no s’ha canviat.
Diuen que les paraules se les emporta el vent, i, una vegada més, el pressupost de la Generalitat de Catalunya demostra una realitat: l’Alt Pirineu i l’Aran seguiran essent un territori oblidat.

Joan Barrera i Aranda
Regidor de Compromís X La Seu i conseller comarcal de l’Alt Urgell

Article d´Opinió de Joan Barrera, regidor de Compromís X La Seu a l´Ajuntament de la Seu d´Urgell.

Envia´ns el teu article d´opinió a lesmesures@gmail.com

La discriminació positiva territorial

El 4 de març del 2016, el president de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Carles Puigdemont, va visitar la nostra ciutat, La Seu d’Urgell, i durant el discurs que va fer a la sala de plens del nostre ajuntament, entre altres promeses, va dir que el nostre territori necessita una “discriminació positiva” per a millorar els nostres serveis i infraestructures.
Pel fruit, es coneixen els arbres. El 12 de febrer del 2016 es va inaugurar a Barcelona el tram de L9 del metro que va des de l’aeroport del Prat fins a Zona Universitària amb un cost de quasi bé 3.000 milions d’euros, mentre que només fa uns mesos van tornar a caure pedres a la C-14 a l’alçada de Tres Ponts posant en risc la seguretat dels usuaris perquè no s’ha apostat, fins ara, sembla, per la construcció del Túnel del Tres Ponts que costarà uns 40 milions d’euros (un 1,33% del cost d’un sol tram de la L9).
Com s’ha arribat a aquesta situació? L’explicació és clara i senzilla: la comarca de l’Alt Urgell ha patit unes retallades en inversió molt grans al llarg dels anys.

Les dades indiquen que entre l’any 2007 i l’any 2017, amb el pressupost proposat per Junts X Sí, hi ha hagut una retallada d’un 75% d’inversió de la Generalitat. D’aquesta manera s’ha passat de 11.167.377 euros als 2.830.084 per aquest any, dels quals es preveuen destinar 353.000 euros més a l’aeroport de La Seu – Andorra, tenint en compte que totes les Inversiones realitzades, fins el moment, no han donat cap resultat positiu.
Aquestes dades esfereïdores no fan més que mostrar la política que duu a terme el govern de la Generalitat de Catalunya pel que fa al nostre territori de l’Alt Urgell i, en general, a l’Alt Pirineu i l’Aran.
No cal recordar el dèficit en infraestructures que pateixen l’Alt Urgell, el Pirineu i l’Aran en carreteres, moltes d’elles perilloses; dèficit en transport públic, poca freqüència d’autobusos, estacions obsoletes, etc.
El territori pirinenc és un territori molt extens i poc poblat, però si es vol tenir cohesió territorial, cal fer inversions decidides. Així doncs, què presenten els pressupostos per a l’any 2017? La província de Lleida seguirà a la cua de la inversió pública amb una disminució del 6%, i serà l’únic lloc de Catalunya, a banda de l’àrea metropolitana, on baixen les inversions. Al Pirineu pujarà un 17%, però és on menys augmentarà. Per tant, si s’aproven els pressupostos, com sembla que es farà, ja s’acumularia una davallada del 86% en inversions a l’àmbit de Ponent i del 73% al Pirineu i l’Aran. Seran així els territoris de Catalunya on més hauran baixat les inversions en els darrers sis anys.
L’exemple més clar és la partida destinada per al túnel de Tres Ponts al pressupost del 2017: 3.568 €. Aquesta xifra és totalment ridícula per a una obra que és totalment imprescindible per a la nostra comarca. Això és apostar pel territori?
L’any 1932, Joaquim Amat-Piniella, escriptor i polític català que entre el 1945 i el 1946 s’establia a Sant Julià de Lòria fugint de la repressió després de ser alliberat del camp d’extermini nazi de Mathausen, va escriure al diari manresà El Dia: “Per a alguns d’ells [polítics], Barcelona és tot Catalunya. Les comarques no són més que derivacions burocràtiques del nucli de població més important, entronitzat en monopolitzador de la capacitat intel·lectual i situat en una posició hegemònica que té més de fictícia que de real”.
L’any 2017, 85 anys després, encara segueix molt vigent aquesta cita perquè res no s’ha canviat.
Diuen que les paraules se les emporta el vent, i, una vegada més, el pressupost de la Generalitat de Catalunya demostra una realitat: l’Alt Pirineu i l’Aran seguiran essent un territori oblidat.

Joan Barrera i Aranda
Regidor de Compromís X La Seu i conseller comarcal de l’Alt Urgell

Article d´Opinió de Joan Barrera, regidor de Compromís X La Seu a l´Ajuntament de la Seu d´Urgell.

Envia´ns el teu article d´opinió a lesmesures@gmail.com

La discriminació positiva territorial

El 4 de març del 2016, el president de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Carles Puigdemont, va visitar la nostra ciutat, La Seu d’Urgell, i durant el discurs que va fer a la sala de plens del nostre ajuntament, entre altres promeses, va dir que el nostre territori necessita una “discriminació positiva” per a millorar els nostres serveis i infraestructures.
Pel fruit, es coneixen els arbres. El 12 de febrer del 2016 es va inaugurar a Barcelona el tram de L9 del metro que va des de l’aeroport del Prat fins a Zona Universitària amb un cost de quasi bé 3.000 milions d’euros, mentre que només fa uns mesos van tornar a caure pedres a la C-14 a l’alçada de Tres Ponts posant en risc la seguretat dels usuaris perquè no s’ha apostat, fins ara, sembla, per la construcció del Túnel del Tres Ponts que costarà uns 40 milions d’euros (un 1,33% del cost d’un sol tram de la L9).
Com s’ha arribat a aquesta situació? L’explicació és clara i senzilla: la comarca de l’Alt Urgell ha patit unes retallades en inversió molt grans al llarg dels anys.

Les dades indiquen que entre l’any 2007 i l’any 2017, amb el pressupost proposat per Junts X Sí, hi ha hagut una retallada d’un 75% d’inversió de la Generalitat. D’aquesta manera s’ha passat de 11.167.377 euros als 2.830.084 per aquest any, dels quals es preveuen destinar 353.000 euros més a l’aeroport de La Seu – Andorra, tenint en compte que totes les Inversiones realitzades, fins el moment, no han donat cap resultat positiu.
Aquestes dades esfereïdores no fan més que mostrar la política que duu a terme el govern de la Generalitat de Catalunya pel que fa al nostre territori de l’Alt Urgell i, en general, a l’Alt Pirineu i l’Aran.
No cal recordar el dèficit en infraestructures que pateixen l’Alt Urgell, el Pirineu i l’Aran en carreteres, moltes d’elles perilloses; dèficit en transport públic, poca freqüència d’autobusos, estacions obsoletes, etc.
El territori pirinenc és un territori molt extens i poc poblat, però si es vol tenir cohesió territorial, cal fer inversions decidides. Així doncs, què presenten els pressupostos per a l’any 2017? La província de Lleida seguirà a la cua de la inversió pública amb una disminució del 6%, i serà l’únic lloc de Catalunya, a banda de l’àrea metropolitana, on baixen les inversions. Al Pirineu pujarà un 17%, però és on menys augmentarà. Per tant, si s’aproven els pressupostos, com sembla que es farà, ja s’acumularia una davallada del 86% en inversions a l’àmbit de Ponent i del 73% al Pirineu i l’Aran. Seran així els territoris de Catalunya on més hauran baixat les inversions en els darrers sis anys.
L’exemple més clar és la partida destinada per al túnel de Tres Ponts al pressupost del 2017: 3.568 €. Aquesta xifra és totalment ridícula per a una obra que és totalment imprescindible per a la nostra comarca. Això és apostar pel territori?
L’any 1932, Joaquim Amat-Piniella, escriptor i polític català que entre el 1945 i el 1946 s’establia a Sant Julià de Lòria fugint de la repressió després de ser alliberat del camp d’extermini nazi de Mathausen, va escriure al diari manresà El Dia: “Per a alguns d’ells [polítics], Barcelona és tot Catalunya. Les comarques no són més que derivacions burocràtiques del nucli de població més important, entronitzat en monopolitzador de la capacitat intel·lectual i situat en una posició hegemònica que té més de fictícia que de real”.
L’any 2017, 85 anys després, encara segueix molt vigent aquesta cita perquè res no s’ha canviat.
Diuen que les paraules se les emporta el vent, i, una vegada més, el pressupost de la Generalitat de Catalunya demostra una realitat: l’Alt Pirineu i l’Aran seguiran essent un territori oblidat.

Joan Barrera i Aranda
Regidor de Compromís X La Seu i conseller comarcal de l’Alt Urgell