Compromís X La Seu denuncia l´estat actual de l´edifici de l’Hospital urgellenc

El grup municipal de Compromís X La Seu a l´Ajuntament de la Seu d´Urgell ha emès un comunicat on reclama al President del Patronat de l’Hospital de La Seu, Albert Batalla, "una inversió de diners per millorar el manteniment i neteja de l’Hospital després de rebre nombroses queixes d’usuaris i ciutadans pel deteriorament actual". Compromís lamenta "la situació de deixadesa actual en el manteniment de les habitacions, sales d’espera, instal·lacions i serveis en general, que ha anat disminuint d’una forma preocupant". El grup municipal torna a reclamar la recuperació del pressupost perdut els darrers anys per garantir els serveis assistencials, però també " per poder fer inversions de millora a l’edifici de l’Hospital i evitar el seu deteriorament". A més, Compromís exigeix "el compliment de les mocions aprovades al Plenari de l’Ajuntament de La Seu i al Parlament de Catalunya que obliguen a recuperar aquests diners retallats". Per últim, des del principal grup de l´oposició al consistori urgellenc es manifesta que "la manca de gerent agreuja aquesta situació de deixadesa; una institució de les dimensions de l’Hospital ha de disposar sempre d’una direcció, sense gerència és difícil assegurar millores i progressar com a Institució".

Compromís X La Seu denuncia l´estat actual de l´edifici de l’Hospital urgellenc

El grup municipal de Compromís X La Seu a l´Ajuntament de la Seu d´Urgell ha emès un comunicat on reclama al President del Patronat de l’Hospital de La Seu, Albert Batalla, "una inversió de diners per millorar el manteniment i neteja de l’Hospital després de rebre nombroses queixes d’usuaris i ciutadans pel deteriorament actual". Compromís lamenta "la situació de deixadesa actual en el manteniment de les habitacions, sales d’espera, instal·lacions i serveis en general, que ha anat disminuint d’una forma preocupant". El grup municipal torna a reclamar la recuperació del pressupost perdut els darrers anys per garantir els serveis assistencials, però també " per poder fer inversions de millora a l’edifici de l’Hospital i evitar el seu deteriorament". A més, Compromís exigeix "el compliment de les mocions aprovades al Plenari de l’Ajuntament de La Seu i al Parlament de Catalunya que obliguen a recuperar aquests diners retallats". Per últim, des del principal grup de l´oposició al consistori urgellenc es manifesta que "la manca de gerent agreuja aquesta situació de deixadesa; una institució de les dimensions de l’Hospital ha de disposar sempre d’una direcció, sense gerència és difícil assegurar millores i progressar com a Institució".

Compromís X La Seu denuncia l´estat actual de l´edifici de l’Hospital urgellenc

El grup municipal de Compromís X La Seu a l´Ajuntament de la Seu d´Urgell ha emès un comunicat on reclama al President del Patronat de l’Hospital de La Seu, Albert Batalla, "una inversió de diners per millorar el manteniment i neteja de l’Hospital després de rebre nombroses queixes d’usuaris i ciutadans pel deteriorament actual". Compromís lamenta "la situació de deixadesa actual en el manteniment de les habitacions, sales d’espera, instal·lacions i serveis en general, que ha anat disminuint d’una forma preocupant". El grup municipal torna a reclamar la recuperació del pressupost perdut els darrers anys per garantir els serveis assistencials, però també " per poder fer inversions de millora a l’edifici de l’Hospital i evitar el seu deteriorament". A més, Compromís exigeix "el compliment de les mocions aprovades al Plenari de l’Ajuntament de La Seu i al Parlament de Catalunya que obliguen a recuperar aquests diners retallats". Per últim, des del principal grup de l´oposició al consistori urgellenc es manifesta que "la manca de gerent agreuja aquesta situació de deixadesa; una institució de les dimensions de l’Hospital ha de disposar sempre d’una direcció, sense gerència és difícil assegurar millores i progressar com a Institució".

La Seu d´Urgell instal.la 80 màscares gegants als carrers de la ciutat per celebrar el Carnaval

La Seu d’Urgell ja està vivint la celebració de Carnaval. I és que una de les novetats destacades d’enguany a la ciutat és la instal·lació de 80 màscares gegants en diferents punts dels carrers i places de la ciutat.
Aquests elements guarniran el municipi al llarg dels propers dies i volen servir per animar veïns i visitants a participar dels actes programats. La regidora de Festes i Tradicions de l’Ajuntament de la Seu, Sílvia Iscla, ha destacat el fet que les màscares han estat fetes per diversos col·lectius i escoles de la ciutat. Aquesta és “una de les novetats d'enguany, que ha tingut molt bona resposta, i implicació d'associacions i entitats i els ho agraïm” ,ha manifestat Iscla.

Pel que fa al programa d’actes, Iscla n’ha avançat que “està pensat perquè tothom pugui gaudir-lo i participar de les activitats planificades”. Per això, la responsable municipal ha animat “a tothom a sortir de casa i passar-ho bé”, alhora que ha recordat que “des de l'equip de govern volem que tothom pugui participar i fer-se seu el Carnaval”.

D’altra banda, des del consistori s’ha recordat que aquest dimecres, dia 22, és la data límit per a les colles per apuntar-se a la Rua.

Activitats de dissabte

Els actes de Carnaval a la Seu d’Urgell tenen com a principal cita la jornada de dissabte, dia 25, que començarà a les 10 del matí amb la Cantada de l’Estudiantina, al llarg del matí i el migdia pels carrers del mercat setmanal, a càrrec de la Germandat de Sant Sebastià.

A la tarda se celebrarà la Rua. A partir d’un quart de 5, començarà la recepció de les colles, que iniciaran el recorregut a les 5 de la tarda des de la plaça de les Monges, acompanyades pels Diables de l’Alt Urgell i Batukaseu. Al final de la rua, a 2/4 de 7 a la plaça dels Oms, els participants gaudiran d’un berenar amb coca i xocolata, a càrrec de la Comissió de Festes, i d’un vi calent ofert per la Germandat de Sant Sebastià. Tot seguit, a ¾ de 7, es farà el lliurament de premis als guanyadors de la Rua.

La jornada de dissabte es completarà amb la festa i concurs de disfresses, a partir de la mitjanit a la Sala Polivalent, amb les sessions de DJ Xavi, DJ Ferry Sander i DJ Rolaway, que punxaran diferents estils com ara patxanga, música llatina, house i èxits comercials. També hi haurà pluja de confeti, cava, projeccions i làser. L’entrada anticipada per a la festa nocturna és de 7 euros (a la venda a l’Espai Ermengol); i a taquilla, 10 euros.

Animació infantil i Enterrament de la Sardina

La celebració de Carnaval continuarà diumenge, dia 26, amb animació infantil i confeti, amb Disco Pinky, a les 5 de la tarda a la plaça de les Monges.

La Seu acomiadarà el Carnaval dimecres vinent, 1 de març, a 2/4 de 9 del vespre amb la Processó de la Llum i el Silenci, acompanya per la Banda dels Diables de l’Alt Urgell, seguida de la Cremada del Carnestoltes i l’Enterrament de la Sardina, a la plaça de Lleteries. A les 9, al mateix indret, la Unió de Botiguers de la Seu (UBSU) convidarà als assistents a una sardinada, cuinada a la brasa per la Germandat de Sant Sebastià.

Dijous Gras a Castellciutat

Prèviament, i com ja és tradicional, el poble de Castellciutat celebra el seu Carnaval aquesta setmana amb el Dijous Gras. La jornada, aquest dijous dia 23, començarà a 2/4 de 10 del matí amb una cercavila animada pel músic Pep Lizandra, amb la participació de l’Escola i l’AMPA de la vila. A un quart de 2 del migdia començarà el dinar al pati de l’Escola; i 2/4 de 4 de la tarda, el Ball de Disfresses, animat per Gil Ratataplam. Més tard, a 2/4 de 10 de la nit, es farà el sopar popular –els tiquets es poden adquirir a Queviures Julià-; i tot seguit, a les 11, arrencarà el Ball de Disfresses al Local Social, amb premis ofertes per l’Hotel El Castell i el Cafè de la Mare.

D’altra banda, aquest dilluns el Centre Cívic l’Escorxador va acollir un taller intergeneracional de màscares creatives, organitzat per l’Oficina Jove Alt Urgell.

La Seu d´Urgell instal.la 80 màscares gegants als carrers de la ciutat per celebrar el Carnaval

La Seu d’Urgell ja està vivint la celebració de Carnaval. I és que una de les novetats destacades d’enguany a la ciutat és la instal·lació de 80 màscares gegants en diferents punts dels carrers i places de la ciutat.
Aquests elements guarniran el municipi al llarg dels propers dies i volen servir per animar veïns i visitants a participar dels actes programats. La regidora de Festes i Tradicions de l’Ajuntament de la Seu, Sílvia Iscla, ha destacat el fet que les màscares han estat fetes per diversos col·lectius i escoles de la ciutat. Aquesta és “una de les novetats d'enguany, que ha tingut molt bona resposta, i implicació d'associacions i entitats i els ho agraïm” ,ha manifestat Iscla.

Pel que fa al programa d’actes, Iscla n’ha avançat que “està pensat perquè tothom pugui gaudir-lo i participar de les activitats planificades”. Per això, la responsable municipal ha animat “a tothom a sortir de casa i passar-ho bé”, alhora que ha recordat que “des de l'equip de govern volem que tothom pugui participar i fer-se seu el Carnaval”.

D’altra banda, des del consistori s’ha recordat que aquest dimecres, dia 22, és la data límit per a les colles per apuntar-se a la Rua.

Activitats de dissabte

Els actes de Carnaval a la Seu d’Urgell tenen com a principal cita la jornada de dissabte, dia 25, que començarà a les 10 del matí amb la Cantada de l’Estudiantina, al llarg del matí i el migdia pels carrers del mercat setmanal, a càrrec de la Germandat de Sant Sebastià.

A la tarda se celebrarà la Rua. A partir d’un quart de 5, començarà la recepció de les colles, que iniciaran el recorregut a les 5 de la tarda des de la plaça de les Monges, acompanyades pels Diables de l’Alt Urgell i Batukaseu. Al final de la rua, a 2/4 de 7 a la plaça dels Oms, els participants gaudiran d’un berenar amb coca i xocolata, a càrrec de la Comissió de Festes, i d’un vi calent ofert per la Germandat de Sant Sebastià. Tot seguit, a ¾ de 7, es farà el lliurament de premis als guanyadors de la Rua.

La jornada de dissabte es completarà amb la festa i concurs de disfresses, a partir de la mitjanit a la Sala Polivalent, amb les sessions de DJ Xavi, DJ Ferry Sander i DJ Rolaway, que punxaran diferents estils com ara patxanga, música llatina, house i èxits comercials. També hi haurà pluja de confeti, cava, projeccions i làser. L’entrada anticipada per a la festa nocturna és de 7 euros (a la venda a l’Espai Ermengol); i a taquilla, 10 euros.

Animació infantil i Enterrament de la Sardina

La celebració de Carnaval continuarà diumenge, dia 26, amb animació infantil i confeti, amb Disco Pinky, a les 5 de la tarda a la plaça de les Monges.

La Seu acomiadarà el Carnaval dimecres vinent, 1 de març, a 2/4 de 9 del vespre amb la Processó de la Llum i el Silenci, acompanya per la Banda dels Diables de l’Alt Urgell, seguida de la Cremada del Carnestoltes i l’Enterrament de la Sardina, a la plaça de Lleteries. A les 9, al mateix indret, la Unió de Botiguers de la Seu (UBSU) convidarà als assistents a una sardinada, cuinada a la brasa per la Germandat de Sant Sebastià.

Dijous Gras a Castellciutat

Prèviament, i com ja és tradicional, el poble de Castellciutat celebra el seu Carnaval aquesta setmana amb el Dijous Gras. La jornada, aquest dijous dia 23, començarà a 2/4 de 10 del matí amb una cercavila animada pel músic Pep Lizandra, amb la participació de l’Escola i l’AMPA de la vila. A un quart de 2 del migdia començarà el dinar al pati de l’Escola; i 2/4 de 4 de la tarda, el Ball de Disfresses, animat per Gil Ratataplam. Més tard, a 2/4 de 10 de la nit, es farà el sopar popular –els tiquets es poden adquirir a Queviures Julià-; i tot seguit, a les 11, arrencarà el Ball de Disfresses al Local Social, amb premis ofertes per l’Hotel El Castell i el Cafè de la Mare.

D’altra banda, aquest dilluns el Centre Cívic l’Escorxador va acollir un taller intergeneracional de màscares creatives, organitzat per l’Oficina Jove Alt Urgell.

La Seu d´Urgell instal.la 80 màscares gegants als carrers de la ciutat per celebrar del Carnaval

La Seu d’Urgell ja està vivint la celebració de Carnaval. I és que una de les novetats destacades d’enguany a la ciutat és la instal·lació de 80 màscares gegants en diferents punts dels carrers i places de la ciutat.
Aquests elements guarniran el municipi al llarg dels propers dies i volen servir per animar veïns i visitants a participar dels actes programats. La regidoria de Festes i Tradicions de l’Ajuntament de la Seu, Sílvia Iscla, ha destacat el fet que les màscares han estat fetes per diversos col·lectius i escoles de la ciutat. Pel que fa al programa d’actes, Iscla n’ha avançat que “està pensat perquè tothom pugui gaudir-lo i participar de les activitats planificades”. Per això, la responsable municipal ha animat tothom “a tothom a sortir de casa i passar-ho bé”, alhora que ha recordat que “des de l'equip de govern volem que tothom pugui col·laborar i fer-se seu el Carnaval”. Dins d’aquest objectiu, hi afegeix Iscla, “una de les novetats d'enguany, que ha tingut molt bona resposta, és la implicació d'associacions i entitats en la decoració” mitjançant aquestes màscares gegants. D’altra banda, des del consistori s’ha recordat que aquest dimecres, dia 22, és la data límit per a les colles per apuntar-se a la Rua.

Activitats de dissabte

Els actes de Carnaval a la Seu d’Urgell tenen com a principal cita la jornada de dissabte, dia 25, que començarà a les 10 del matí amb la Cantada de l’Estudiantina, al llarg del matí i el migdia pels carrers del mercat setmanal, a càrrec de la Germandat de Sant Sebastià.

A la tarda se celebrarà la Rua. A partir d’un quart de 5 començarà la recepció de les colles, que iniciaran el recorregut a les 5 de la tarda des de la plaça de les Monges, acompanyades pels Diables de l’Alt Urgell i Batukaseu. Al final de la rua, a 2/4 de 7 a la plaça dels Oms, els participants gaudiran d’un berenar amb coca i xocolata, a càrrec de la Comissió de Festes, i d’un vi calent ofert per la Germandat de Sant Sebastià. Tot seguit, a ¾ de 7, es farà el lliurament de premis als guanyadors de la Rua.

La jornada de dissabte es completarà amb la festa i concurs de disfresses, a partir de la mitjanit a la discoteca La Murga, amb les sessions de DJ Xavi, DJ Ferry Sander i DJ Rolaway, que punxaran diferents estils com ara patxanga, música llatina, house i èxits comercials. També hi haurà pluja de confeti i de cava, projeccions i làser. L’entrada anticipada per a la festa nocturna és de 7 euros (a la venda a l’Espai Ermengol); i a taquilla, 10 euros.

Animació infantil i Enterrament de la Sardina

La celebració de Carnaval continuarà diumenge, dia 26, amb animació infantil i confeti, amb Disco Pinky, a les 5 de la tarda a la plaça de les Monges.

La Seu acomiadarà el Carnaval dimecres vinent, 1 de març, a 2/4 de 9 del vespre amb la Processó de la Llum i el Silenci, acompanya per la Banda dels Diables de l’Alt Urgell, seguida de la Cremada del Carnestoltes i l’Enterrament de la Sardina, a la plaça de Lleteries. A les 9, al mateix indret, la Unió de Botiguers de la Seu (UBSU) convidarà als assistents a una sardinada, cuinada a la brasa per la Germandat de Sant Sebastià.

Dijous Gras a Castellciutat

Prèviament, i com ja és tradicional, el poble de Castellciutat celebra el seu Carnaval aquesta setmana amb el Dijous Gras. La jornada, aquest dijous dia 23, començarà a 2/4 de 10 del matí amb una cercavila animada pel músic Pep Lizandra, amb la participació de l’Escola i l’AMPA de la vila. A un quart de 2 del migdia començarà el dinar al pati de l’Escola; i 2/4 de 4 de la tarda, el Ball de Disfresses, animat per Gil Ratataplam. Més tard, a 2/4 de 10 de la nit, es farà el sopar popular –els tiquets es poden adquirir a Queviures Julià-; i tot seguit, a les 11, arrencarà el Ball de Disfresses al Local Social, amb premis ofertes per l’Hotel El Castell i el Cafè de la Mare.

D’altra banda, aquest dilluns el Centre Cívic l’Escorxador va acollir un taller intergeneracional de màscares creatives, organitzat per l’Oficina Jove Alt Urgell.

Us deixem un article d´opinió de Miguel Perruca, regidor per Compromís X La Seu a l´Ajuntament urgellenc.
Envia´ns el teu article d´opinió a lesmesures@gmail.com

La Seu, ciutat turística?
A Europa trobem que els seus habitants han aconseguit fer de la seva història un actiu susceptible d'ésser explotat turísticament. No solament parlo de grans capitals com Londres, Berlín, Roma, París o Praga; trobem centenars de poblacions més petites d'arreu del nostre vell continent que han sabut atraure milions de persones des de qualsevol indret del món als seus municipis, amb el consegüent impacte positiu per a les seves economies més modestes. Aquest fet em porta a preguntar-me: és La Seu d'Urgell, ciutat pirinenca mil·lenària, un indret turístic?
Si centrem l'atenció en els punts que poden ser més atractius del nostre municipi, podríem destacar-ne tres: el Centre Històric medieval (amb la seva Catedral Romànica com a màxim exponent), un ric entorn natural (amb dos Parcs Naturals molt propers) i el Parc del Segre (d’història recent però amb un més que considerable èxit esportiu). A més, cal sumar-hi la proximitat d’un pol d’atracció turística com és Andorra.
Amb aquests actius, sumant una ubicació geogràfica molt favorable, tot semblaria indicar que la resposta a la pregunta d'abans hauria de ser un clar "sí". Malgrat això, la realitat ens diu que el volum de visitants del nostre municipi encara té un gran marge de millora.
El turisme és un sector econòmic complicat. A part del fort component estacional que li és inherent, al turisme se li ha d'oferir un producte de qualitat, sobretot quan es tracta d’un turisme cultural i familiar com el que pot atreure un municipi com el nostre. Aquest producte és un agregat de nombroses variables que el turista valora: l’hotel on s’allotja, el restaurant on menja, la botiga que li ofereix productes, l'atenció turística que li soluciona problemes, el civisme i amabilitat dels habitants autòctons, els serveis públics, la seguretat, l’agenda d’activitats, els llocs d'interès, les vies de comunicació, els transports públics, etc. S'ha de reconèixer que crear aquest producte no és gens fàcil i requereix de l'actuació coordinada dels diferents agents de la societat. Dins de l’àmbit municipal, un dels agents que més rellevància té és el respectiu ajuntament (o l’homòleg equivalent a cada país d’Europa).
En els darrers 5-6 anys, a La Seu, el nostre consistori ha realitzat importants despeses de diners públics de cara a millorar la imatge turística del municipi i aconseguir atreure més visitants. Per desgràcia, i no obstant la voluminosa xifra de diners gastada, els resultats d’aquestes “inversions” han estat mínims o pràcticament nuls.
Citarem alguns exemples dels imports gastats i de la seva contrapartida: un museu municipal innecessari que l’any 2015 només va aconseguir vendre 2300 entrades turístiques (1.500.000€); remodelació innecessària de l’apartada i poc visitada Torre Solsona per criteris polítics i no turístics (90.000€); instal·lació de barreres i semàfors inutilitzats en ple Centre Històric (100.000€); la desafortunada remodelació de la Plaça Pati Palau (330.000€) o la col·locació de varis accessoris visuals innecessaris –un plànol del Centre Històric pintat en mig del carrer, un graffiti/rosetó i unes làmines adhesives de promoció turística en un edifici sense cap atractiu–(30.000€). Amb aquests exemples i la resta d’actuacions, la inversió pública en turisme (o despesa, sense més qualificatius) haurà estat de més de 2.500.000€.
La Seu necessita urgentment reconduir la seva línia d’inversions públiques en turisme. Cal plantejar una estratègia clara, amb actuacions a curt i llarg termini. S’ha d’aturar la degradació del Centre Històric, aconseguint crear un espai agradable a la nostra ciutat que ofereixi al món la possibilitat de viure la història mil·lenària que ens envolta. Tenim els actius necessaris per aconseguir-ho i vam tenir els diners (no sabem si tornarà a haver-n’hi). No hem de perdre més el temps i els diners amb actuacions aleatòries, improvisades i innecessàries. Cal reaccionar abans que sigui massa tard. Les segones oportunitats no sempre arriben.

Miguel Perruca Martín
Regidor de Compromís X La Seu a l’Ajuntament de La Seu d’Urgell

Us deixem un article d´opinió de Miguel Perruca, regidor per Compromís X La Seu a l´Ajuntament urgellenc.
Envia´ns el teu article d´opinió a lesmesures@gmail.com

La Seu, ciutat turística?
A Europa trobem que els seus habitants han aconseguit fer de la seva història un actiu susceptible d'ésser explotat turísticament. No solament parlo de grans capitals com Londres, Berlín, Roma, París o Praga; trobem centenars de poblacions més petites d'arreu del nostre vell continent que han sabut atraure milions de persones des de qualsevol indret del món als seus municipis, amb el consegüent impacte positiu per a les seves economies més modestes. Aquest fet em porta a preguntar-me: és La Seu d'Urgell, ciutat pirinenca mil·lenària, un indret turístic?
Si centrem l'atenció en els punts que poden ser més atractius del nostre municipi, podríem destacar-ne tres: el Centre Històric medieval (amb la seva Catedral Romànica com a màxim exponent), un ric entorn natural (amb dos Parcs Naturals molt propers) i el Parc del Segre (d’història recent però amb un més que considerable èxit esportiu). A més, cal sumar-hi la proximitat d’un pol d’atracció turística com és Andorra.
Amb aquests actius, sumant una ubicació geogràfica molt favorable, tot semblaria indicar que la resposta a la pregunta d'abans hauria de ser un clar "sí". Malgrat això, la realitat ens diu que el volum de visitants del nostre municipi encara té un gran marge de millora.
El turisme és un sector econòmic complicat. A part del fort component estacional que li és inherent, al turisme se li ha d'oferir un producte de qualitat, sobretot quan es tracta d’un turisme cultural i familiar com el que pot atreure un municipi com el nostre. Aquest producte és un agregat de nombroses variables que el turista valora: l’hotel on s’allotja, el restaurant on menja, la botiga que li ofereix productes, l'atenció turística que li soluciona problemes, el civisme i amabilitat dels habitants autòctons, els serveis públics, la seguretat, l’agenda d’activitats, els llocs d'interès, les vies de comunicació, els transports públics, etc. S'ha de reconèixer que crear aquest producte no és gens fàcil i requereix de l'actuació coordinada dels diferents agents de la societat. Dins de l’àmbit municipal, un dels agents que més rellevància té és el respectiu ajuntament (o l’homòleg equivalent a cada país d’Europa).
En els darrers 5-6 anys, a La Seu, el nostre consistori ha realitzat importants despeses de diners públics de cara a millorar la imatge turística del municipi i aconseguir atreure més visitants. Per desgràcia, i no obstant la voluminosa xifra de diners gastada, els resultats d’aquestes “inversions” han estat mínims o pràcticament nuls.
Citarem alguns exemples dels imports gastats i de la seva contrapartida: un museu municipal innecessari que l’any 2015 només va aconseguir vendre 2300 entrades turístiques (1.500.000€); remodelació innecessària de l’apartada i poc visitada Torre Solsona per criteris polítics i no turístics (90.000€); instal·lació de barreres i semàfors inutilitzats en ple Centre Històric (100.000€); la desafortunada remodelació de la Plaça Pati Palau (330.000€) o la col·locació de varis accessoris visuals innecessaris –un plànol del Centre Històric pintat en mig del carrer, un graffiti/rosetó i unes làmines adhesives de promoció turística en un edifici sense cap atractiu–(30.000€). Amb aquests exemples i la resta d’actuacions, la inversió pública en turisme (o despesa, sense més qualificatius) haurà estat de més de 2.500.000€.
La Seu necessita urgentment reconduir la seva línia d’inversions públiques en turisme. Cal plantejar una estratègia clara, amb actuacions a curt i llarg termini. S’ha d’aturar la degradació del Centre Històric, aconseguint crear un espai agradable a la nostra ciutat que ofereixi al món la possibilitat de viure la història mil·lenària que ens envolta. Tenim els actius necessaris per aconseguir-ho i vam tenir els diners (no sabem si tornarà a haver-n’hi). No hem de perdre més el temps i els diners amb actuacions aleatòries, improvisades i innecessàries. Cal reaccionar abans que sigui massa tard. Les segones oportunitats no sempre arriben.

Miguel Perruca Martín
Regidor de Compromís X La Seu a l’Ajuntament de La Seu d’Urgell

Us deixem un article d´opinió de Miguel Perruca, regidor per Compromís X La Seu a l´Ajuntament urgellenc.
Envia´ns el teu article d´opinió a lesmesures@gmail.com

La Seu, ciutat turística?
A Europa trobem que els seus habitants han aconseguit fer de la seva història un actiu susceptible d'ésser explotat turísticament. No solament parlo de grans capitals com Londres, Berlín, Roma, París o Praga; trobem centenars de poblacions més petites d'arreu del nostre vell continent que han sabut atraure milions de persones des de qualsevol indret del món als seus municipis, amb el consegüent impacte positiu per a les seves economies més modestes. Aquest fet em porta a preguntar-me: és La Seu d'Urgell, ciutat pirinenca mil·lenària, un indret turístic?
Si centrem l'atenció en els punts que poden ser més atractius del nostre municipi, podríem destacar-ne tres: el Centre Històric medieval (amb la seva Catedral Romànica com a màxim exponent), un ric entorn natural (amb dos Parcs Naturals molt propers) i el Parc del Segre (d’història recent però amb un més que considerable èxit esportiu). A més, cal sumar-hi la proximitat d’un pol d’atracció turística com és Andorra.
Amb aquests actius, sumant una ubicació geogràfica molt favorable, tot semblaria indicar que la resposta a la pregunta d'abans hauria de ser un clar "sí". Malgrat això, la realitat ens diu que el volum de visitants del nostre municipi encara té un gran marge de millora.
El turisme és un sector econòmic complicat. A part del fort component estacional que li és inherent, al turisme se li ha d'oferir un producte de qualitat, sobretot quan es tracta d’un turisme cultural i familiar com el que pot atreure un municipi com el nostre. Aquest producte és un agregat de nombroses variables que el turista valora: l’hotel on s’allotja, el restaurant on menja, la botiga que li ofereix productes, l'atenció turística que li soluciona problemes, el civisme i amabilitat dels habitants autòctons, els serveis públics, la seguretat, l’agenda d’activitats, els llocs d'interès, les vies de comunicació, els transports públics, etc. S'ha de reconèixer que crear aquest producte no és gens fàcil i requereix de l'actuació coordinada dels diferents agents de la societat. Dins de l’àmbit municipal, un dels agents que més rellevància té és el respectiu ajuntament (o l’homòleg equivalent a cada país d’Europa).
En els darrers 5-6 anys, a La Seu, el nostre consistori ha realitzat importants despeses de diners públics de cara a millorar la imatge turística del municipi i aconseguir atreure més visitants. Per desgràcia, i no obstant la voluminosa xifra de diners gastada, els resultats d’aquestes “inversions” han estat mínims o pràcticament nuls.
Citarem alguns exemples dels imports gastats i de la seva contrapartida: un museu municipal innecessari que l’any 2015 només va aconseguir vendre 2300 entrades turístiques (1.500.000€); remodelació innecessària de l’apartada i poc visitada Torre Solsona per criteris polítics i no turístics (90.000€); instal·lació de barreres i semàfors inutilitzats en ple Centre Històric (100.000€); la desafortunada remodelació de la Plaça Pati Palau (330.000€) o la col·locació de varis accessoris visuals innecessaris –un plànol del Centre Històric pintat en mig del carrer, un graffiti/rosetó i unes làmines adhesives de promoció turística en un edifici sense cap atractiu–(30.000€). Amb aquests exemples i la resta d’actuacions, la inversió pública en turisme (o despesa, sense més qualificatius) haurà estat de més de 2.500.000€.
La Seu necessita urgentment reconduir la seva línia d’inversions públiques en turisme. Cal plantejar una estratègia clara, amb actuacions a curt i llarg termini. S’ha d’aturar la degradació del Centre Històric, aconseguint crear un espai agradable a la nostra ciutat que ofereixi al món la possibilitat de viure la història mil·lenària que ens envolta. Tenim els actius necessaris per aconseguir-ho i vam tenir els diners (no sabem si tornarà a haver-n’hi). No hem de perdre més el temps i els diners amb actuacions aleatòries, improvisades i innecessàries. Cal reaccionar abans que sigui massa tard. Les segones oportunitats no sempre arriben.

Miguel Perruca Martín
Regidor de Compromís X La Seu a l’Ajuntament de La Seu d’Urgell