Article d´Opinió: Recomanem que no deixeu de llegir aquest article de la 'Comissió Escola Pirineu', que parla d´un cas d´injustícia social que ha passat i està passant vers la direcció de l´Escola Rosa Campà de Montferrer, i més concretament amb la persona de "l´ACTUAL i LEGÍTIMA DIRECTORA". Un cas "tòxic, d´interessos polítics i partidistes", que res tenen a veure amb el necessari desenvolupament de l´activitat educativa dels alumnes i que han intentat trencar la bona marxa de l´escola de Montferrer (s´ha passat de 30 a 90 alumnes, fet insòlit en una escola rural) i, en definitiva, la bona educació i les bones iniciatives dutes a terme per l´equip directiu i docent del centre.
Recorda, tu també pots enviar el teu article d´opinió a lesmesures@gmail.com
"PARADOXES DE LA VIDA - LES LLUITES COMPARTIDES A L’ESCOLA RURAL
Paradoxes de la vida, ja fa gairebé un any quan l’escola de Montferrer amb tot l’entusiasme acollia com si fos un presagi l’exposició de lluites compartides sobre l’escola rural d’Òmnium Cultural, i al mateix temps que iniciava tots els preparatius per fer l’homenatge a la Rosa Campà, ex-directora de l’escola que ara en porta el seu nom. Mentre a l’escola es vivia aquest clima cultural positiu, de preparatius, d’exposicions i de bona convivència i sintonia dins la comunitat educativa, sense cap problema aparent, altres per darrere, mai de cara i amb traïdoria anaven coent el que ja a hores d’ara s’ha convertit segurament en el pitjor malson i agressió que mai ha patit l’escola de Montferrer i tota la comunitat educativa que l’envolta.
Ja fa gairebé un any va començar una dura inspecció amb un sol objectiu, demolidor i a l’hora poc legítim per algú que se suposa que ha de defensar l’escola i vetllar perquè aquesta funcioni bé. L’objectiu sembla que no era altre que desfer-se de la directora de l’escola al preu que fos i així amb ella poder liquidar també el model educatiu d’èxit que l’ha portat a tenir el reconeixement d’alumnes, famílies i persones de tota la comarca, aconseguint un creixement en alumnat extraordinari i inusual per una escola rural, passant de 30 a gairebé els 90 alumnes actuals, i amb perspectives d’anar creixent veient el nombre de preinscripcions i alumnes que directament queden fora per no complir amb els nous criteris de preinscripció.
Segons escampaven veus interessades i van desvetllar davant de tothom els propis inspectors d’Ensenyament, la Directora havia comès irregularitats greus de gestió del Centre. Devien ser irregularitats irreparables doncs sembla ser que per això se li va demanar de plegar voluntàriament, si ho feia, no hi hauria conseqüències, però si persistia i no presentava la seva renúncia, inevitablement se li obriria un expedient disciplinari en compliment, això sí, de la llei. La depravació de la proposta rau en què d’una banda presentar la dimissió suposaria tant com acceptar les tesis inspectores i donar la raó als que sostenien que s’havien fet les coses malament. No obstant, sense motius per renunciar, continuar a la Direcció, suposava l’exposició a un expedient de conseqüències imprevisibles quan qui el comanda és qui ostenta el poder i tots sabem que a aquest li costa molt d’admetre els seus errors i les seves intencions ocultes. No deixa de sorprendre que es posi la llei com a excusa per no haver altra sortida que obrir l’expedient quan el que s’està demanant és acceptar un xantatge que és absolutament il·legal i delictiu. Com ja és sabut, la Directora amb la certesa d’haver actuat correctament no es va deixar intimidar i l’expedient es va acabar obrint per dues faltes lleus.
Els actors reals i els motius de l’atac a l’escola han estat objecte de preguntes i de tota mena d’especulacions per part de tota la comunitat educativa. Tot i que a hores d’ara ja es coneixen tots els actors implicats, fins i tot els instigadors a l’ombra, els que amb la seva covardia amagats en l’anonimat han anat interessadament alimentant el conflicte, els motius reals continuen encara sent objecte de debat. Vivim en un món on tot s’acaba sabent, perquè per un motiu o altre ningú està lliure d’oposició i els que actuen de manera infame també tenen Judes a les seves files disposats a trair-los, o senzillament a denunciar la injustícia. El debat per explicar què ha passat i el conflicte d’interessos existent se centra en dos fronts possibles, d’una banda les passions humanes, sobretot l’enveja de veure com una persona jove aclapara èxit educatiu i s’emporta clientela d’altres escoles posant en evidència altres professionals veterans que pensaven que mai ningú els faria ombra. D’altra banda hi hauria la possibilitat de que fossin interessos polítics els que comandessin el conflicte per tal d’evitar que una escola de poble pugui créixer massa i fer ombra a les de ciutat. Ambdues possibilitats tenen proves i evidències i és per això que la majoria s’inclina per atribuir-ho a una barreja de les dues hipòtesis, el recurs fàcil d’aquells que minvats d’esperit que sense altres arguments aprofiten els beneficis que proporciona el carnet d’un partit polític per satisfer els seus interessos personals i apaivagar així les seves passions.
Avui, un any després què comencés aquella ja maleïda inspecció i el conflicte que se’n va derivar i que de manera perversa s’ha anat alimentant interessadament des d’estaments diferents sense tenir en compte que tot el que passa en una escola acaba afectant no només a les famílies i mestres sinó als propis infants, una de les baules més febles de la nostra societat, és avui, un any després que assistim encara al trist espectacle de veure com aquells que han de protegir una institució pública i la seva funció social es dediquen a dinamitar-la i intentar a tota costa fer-la saltar pels aires allargant interessadament un conflicte durant tot un any sencer, sense aportar solucions reals i persistint de manera malaltissa en la intenció inicial d’acabar amb la Directora. Avui, un any després, sabem que no hi havia tals irregularitats de gestió, que efectivament l’expedient es va obrir, però s’ha tancat sense cap sanció, ni acusació digna de menció cap la Direcció del Centre, és a dir la Directora ha quedat amb l’expedient totalment net. El conflicte però sembla tenir continuïtat, potser per cansar a la Directora? A veure si ara s’aconsegueix el que no s’ha aconseguit primer amb el xantatge i després amb l’expedient?
Els instigadors que han treballat a l’ombra ja els coneixem tots i el perquè ja el podem intuir, el que semblaven diferències personals i descontent d’algunes mestres sembla ser un joc d’interessos polítics a on disposar d’un carnet del mateix color que el del Delegat Territorial permet anar fomentant un conflicte en una escola amb la cooperació necessària això sí de tots els titelles que s’han apuntat a la partida esperant-ne treure alguna mena de rèdit. La Directora no va acceptar el xantatge i gran part de la comunitat educativa que feia temps s’ensumava alguna cosa i veia la malícia del que estava passant, es va posar al seu costat i van decidir lluitar per l’escola, pel projecte i pels infants. No sense crítiques per part dels que veien com se’ls complicava la conxorxa, la comunitat educativa va decidir fer la feina que se suposa han de fer el Delegat Territorial i els seus inspectors, “defensar l’escola”. Alguns dels actors locals proactius en l’intent d’enderrocament de l’escola de Montferrer ara es lamenten i es llepen les ferides, però que es pensaven?, que no saben que en aquesta vida a tota acció hi ha una reacció? i tot el que un fa sobretot quan actua maliciosament per causar perjudici a un altre té unes conseqüències?. No cal que es lamentin, ni que diguin que els soldats de primera línia estan malferits, només cal que reconeguin els seus errors, demanin disculpes i aprenguin la lliçó, ja sabien el que feien quan van acceptar l’encàrrec que ara se’ls ha girat en contra, ja ho diu la dita: Qui no vulgui pols que no vagi a l’era. La Directora i la comunitat educativa no han fet res més que defensar-se d’un assalt a la seva escola mentre es trobaven tranquil·lament fent preparatius d’activitats culturals i seguint el curs amb absoluta normalitat i ara ja ho sabem del cert “sense cap irregularitat”.
En tot això tampoc deixa de sorprendre l’actitud dels equidistants, alguns polítics i “intel·lectualoides” de la comarca, d’aquests que sovint opinen de tot i aporten solucions a tot excepte quan se’ls planteja un problema real, llavors fugen com si els empaités el mateix diable. Segurament no mancats de raó deien no es pot posar les mans al foc per ningú. No obstant, ara que s’han tancat les acusacions i que s’ha demostrat que no estaven fonamentades, que tot era un gran conxorxa d’interessos, d’enveges i vanitats, no s’ha vist cap gest, ni opinió, ni la més mínima reflexió al respecte, deu ser que en la seva equidistància existencial i davant una problemàtica real potser estaven posant les mans al foc per algú altre i ara s’han cremat. Ara que es tracta de dir de manera clara i pública que les acusacions escampades contra la Direcció eren falses, així ho confirma la resolució de l’Expedient disciplinari; ara que es tracta de reparar el perjudici causat al nom de la Directora de l’Escola de Montferrer, ara tots callen inclosa la premsa que tant s’espavila quan és hora de creure’s les acusacions contra algú, posant-hi el presumptament davant, això sí, no fos cas que se’ls acusés de difamació, i tant li costa fer un titular de la mateixa mida quan les acusacions es demostren falses.
Avui a l’escola de Montferrer es vol tornar al bon clima de convivència i harmonia que sempre hi havia hagut, organitzar alguna altra exposició per acollir-la a l’escola i preparar algun homenatge a algú que com la Rosa Campà realment s’ho mereixi. Malauradament caldrà esperar encara un temps per veure cap a on avancen els esdeveniments i si finalment d’una manera o una altra el poder polític acaba consumant el que es va proposar de manera totalment incomprensible i desencertada o deixa d’una vegada per totes tranquil·la una simple escola de poble i se centra en debats i problemes transcendents que hi ha per resoldre a tot l’Ensenyament en general."
